Tema: Malalties minoritàries. Epidermolisi Butllosa. (Pell de papallona)
Na Sili Arguimbau condueix el programa amb en Marc, un nin amb "pell de papallona", en Lluc, el seu germà petit i els seus avis, en Germà Fuster i n'Àngels Arguimbau, ajudats, també, per na Carme Gil.
07:18 Conte: Una papallona diferent (adaptació del conte homònim de l'associació DEBRA)
24:04 Na Guillermina Mota canta la cançó d'en Jacques Brel: Tots els infants són iguals
58:05 El Grup Antònia Font canta la cançó "Islas Baleares"
(clicant dmunt l'enllaç, accedireu al programa de ràdio d'Es Jai de sa Barraqueta de dia 16 - 2 - 2017)
http://www.ivoox.com/es-jai-sa-barraqueta-16-02-17-audios-mp3_rf_17070061_1.html
Jubilats per Mallorca
dissabte, 18 de febrer del 2017
dimecres, 25 de gener del 2017
MANIFEST ANTICOLONIALISTA, podeu remetre les adhesions al manifest a jubilatsxmca@gmail.com
MANIFEST ANTICOLONIALISTA
1.
A favor d'una hisenda pròpia
(independentment de la solidaritat -d'anada i tornada- que es pugui establir a
l'àmbit estatal i/o internacional). Contra l'espoli fiscal que patim de part de l'Estat espanyol.
2.
A favor de tenir les mateixes condicions
amb què entraren a la UE les illes de Grècia, les illes de Dinamarca i l'estat
insular de Malta. Contra la venuda que
l'Estat espanyol ens va fer quan va entrar a la Unió Europea.
3.
A favor de la gestió pròpia dels ports i
dels aeroports que ens permeti regular i controlar la principal de les
fonts productives actuals, i el seu impacte sobre l'aigua, l'ambient, el
territori, la cultura, la convivència i la butxaca. Contra l'ofec que ens suposa l'actual política portuària i aeroportuària
de l’Estat espanyol.
4.
A favor del control sobre les nostres
aigües territorials per autoritzar-hi, només, aquelles activitats que
siguin bones per a mantenir-ne la sostenibilitat. Contra les prospeccions petrolieres a les aigües que ens enrevolten i a la
mar en general.
5.
A favor de la plena democràcia del
nostre poble i de tots els pobles del món. Contra el TTIP i altres tractats que facilitarien l'augment del
colonialisme USA sobre el pobles europeus.
6. A més dels punts de consens anteriors,
que afecten principalment aspectes econòmics i ecològics, també seran objecte
de denúncia i del treball de la campanya els aspectes culturals següents:
6.
1. És clarament colonialista el fet que a un territori hi hagi una llengua amb un
grau d'obligatorietat de coneixement superior al grau d'obligatorietat de
coneixement de la llengua pròpia dels indígenes d'aquell territori. Per això
volem que el coneixement de la nostra llengua hi sigui, com a mínim, tan obligatori com ho és, actualment, el coneixement
del castellà (i/o com ho pugui arribar a ser el coneixement de qualsevol
llengua).
6.
2. És clarament colonialista que les comunicacions que ocupen un espai
comunicacional públic limitat (ràdio, TV, etc.) s'hi facin, majoritàriament, en
llengües diferents de la pròpia del territori. Per això volem regular l'ús del
nostre espai comunicacional de manera que, a la suma de totes les comunicacions
públiques i privades que l'ocupen, la nostra llengua hi tengui una presència, com a mínim, del 50%, i que, mentre
això no s'aconseguesca, les ràdios i televisions públiques emetin el 100% de la
seva programació en català.
6.
3. És clarament colonialista que una universitat pública exigesca, amb caràcter
general i per a totes les carreres, un grau de coneixement de l'anglès superior
al grau d'exigència general de coneixement de la llengua pròpia del territori.
Per això volem que la UIB (excepte a
les carreres que ho duen implícit) deixi d'exigir amb caràcter general un
nivell de coneixement de l'anglès que la majoria d'alumnes no tenen ni de
català ni de castellà.
6.
4. En defensa de totes les llengües i cultures minoritàries i/o minoritzades
del món i, per tant, també de la nostra. Contra la progressiva colonització
cultural que els grans mitjans de comunicació practiquen de cada vegada més.
Se'ns vol imposar una cultura global i colonitzada, amb formes anglosaxones que
no es corresponen, tanmateix, amb l'autèntica cultura de la gent d'aquells
països. Per això volem potenciar les formes culturals pròpies, sense que això
afecti les modificacions culturals positives que han produït els processos de
progrés social I d’alliberament de diversos col·lectius, i molt especialment el
moviment d’alliberament de la dona. Volem
que els poders públics potenciïn les nostres festes i les nostres expressions
culturals (i, d'entrada, ja hi farem feina sense esperar que els esmentats
poders s'hi posin de bon de veres).
6.
5. Per poder gestionar amb eficàcia la situació a la qual ens han abocat les
circumstàncies i l'atac secular, constant i patent de l'Estat contra la nostra
pròpia supervivència com a poble, necessitam
que el sistema educatiu sigui completament gestionat i dirigit per la nostra
comunitat educativa, per poder influir en l'ordenament de les característiques
pròpies de la nostra realitat.
dijous, 4 d’agost del 2016
Text, de la campanya mil per cent, proposat per al mes d'Agost de 2016
(Albert Einstein, a la Monthly Review, el maig de 1949)
"L'anarquia econòmica de la societat capitalista tal com existeix avui és, al meu entendre, la veritable font del mal. [...].
El capital privat tendeix a concentrar-se en poques mans, en part a causa de la competència entre els capitalistes, i en part perquè el desenvolupament tecnològic i l'augment de la divisió del treball animen la formació d'unitats de producció més grans a costa de les més petites . El resultat d'aquest procés és una oligarquia del capital privat, l'enorme poder del qual no es pot controlar amb eficàcia ni tan sols en una societat organitzada políticament de forma democràtica. Això és així perquè els membres dels cossos legislatius són seleccionats pels partits polítics, finançats en gran part o influïts d'una altra manera pels capitalistes privats que, per a tots els propòsits pràctics, deixen [després de les eleccions] l'electorat al marge de la legislatura. La conseqüència és que els representants del poble de fet no protegeixen suficientment els interessos dels grups no privilegiats de la població. [...].
Estic convençut que només hi ha un camí per eliminar aquests greus mals, l'establiment d'una economia socialista, acompanyat per un sistema educatiu orientat cap a metes socials."
dissabte, 18 de juny del 2016
Sant Joan a Ciutadella ///// i altres (enllaç)
"Jaleo" de les festes de Sant Joan de Ciutadella (minut 0:45)
Conversam amb na Sili Arguimbau de les festes de Sant Joan de Ciutadella (minut 3:44)
Rondaia menorquina: S'Aiada (m. 9:01)
Veneçuela i USA (m. 31:45)
Les germanes del Sagrat Cor de Veneçuela (m. 33:38)
Música: Anàrem a Sant Miquel (m.36:50)
Editorial: Qui promou la pujada de l'extrema dreta? (m. 39:29)
Música: LEs rondes de vi (m. 42:49)
L'informe/denúncia que ha fet Càritas de Mallorca (m.46:59)
Elogi d'en Miquel Parets, ACS (m.53:45)
Música: Xala i beu (m.57:32)
Conversam amb na Sili Arguimbau de les festes de Sant Joan de Ciutadella (minut 3:44)
Rondaia menorquina: S'Aiada (m. 9:01)
Veneçuela i USA (m. 31:45)
Les germanes del Sagrat Cor de Veneçuela (m. 33:38)
Música: Anàrem a Sant Miquel (m.36:50)
Editorial: Qui promou la pujada de l'extrema dreta? (m. 39:29)
Música: LEs rondes de vi (m. 42:49)
L'informe/denúncia que ha fet Càritas de Mallorca (m.46:59)
Elogi d'en Miquel Parets, ACS (m.53:45)
Música: Xala i beu (m.57:32)
dimarts, 14 de juny del 2016
Programa 100 d'Es Jai de sa Barraqueta. Enllaç
Programa que fa 100, d'Es Jai de sa Barraqueta.
En aquest programa feim una mica de repassada dels primers programes que férem. En Maties Oliver, primer president de Jubilats per Mallorca, i president honorari de la nostra associació, llegeix el parlament que va fer quan férem el primer programa d'Es Jai de sa Barraqueta. (m. 1:20), i hi feim tertúlia amb alguns dels qui foren els primers col·laboradors del programa (m 9:05) (m18:46) (m 50:28)
Hi tornam a escoltar algunes de les cançons dels primers programes:Les Illes, d'en Guillem d'Efak (m 3:25); Diguem no, d'en Raimon (m 6:52); cançó de matinada, d'en Joan Manuel Serrat (m 15:13); Blowing in the wind, versionada per n'isidor Marí (m 24:26); El salt de la bella dona, per na Maria del Mar Bonet (m 56:02), i fins i tot en Pep Planas cantant en directe i a capel·la (m 10:47).
Hi escoltam, també, en Rafel Cortès contant sa tercera part de sa rondaia "Es dotze mesos i dues jaies" (m 27:40)
En aquest programa feim una mica de repassada dels primers programes que férem. En Maties Oliver, primer president de Jubilats per Mallorca, i president honorari de la nostra associació, llegeix el parlament que va fer quan férem el primer programa d'Es Jai de sa Barraqueta. (m. 1:20), i hi feim tertúlia amb alguns dels qui foren els primers col·laboradors del programa (m 9:05) (m18:46) (m 50:28)
Hi tornam a escoltar algunes de les cançons dels primers programes:Les Illes, d'en Guillem d'Efak (m 3:25); Diguem no, d'en Raimon (m 6:52); cançó de matinada, d'en Joan Manuel Serrat (m 15:13); Blowing in the wind, versionada per n'isidor Marí (m 24:26); El salt de la bella dona, per na Maria del Mar Bonet (m 56:02), i fins i tot en Pep Planas cantant en directe i a capel·la (m 10:47).
Hi escoltam, també, en Rafel Cortès contant sa tercera part de sa rondaia "Es dotze mesos i dues jaies" (m 27:40)
dimecres, 1 de juny del 2016
Campanya mil per cent. Text proposat per al mes de juny.
L'objectiu del gran capital financer internacional és apoderar-se del control de tot (fins l'autonomia dels pagesos volen suprimir amb els transgènics) i eliminar la democràcia, per comandar ells. I cap això és cap allà on volen que anem, i els governs del nostre món són mossos que estan a ses ordres, i ens hi estan conduint.
És la perversió del liberalisme i del socialisme, la intervenció de l'estat en contra del poble, la supressió dels suposats avantatges de cada sistema: ni la "llibertat" del liberalisme ni la "igualtat" del socialisme (lo de neoliberalisme és una mala paraula, sobra una e, s'hauria de dir noliberalisme o, millor encara, antiliberalisme antisocialista o, per fer-ho més curt, feixisme).
dimarts, 10 de maig del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)